fotografies de l'activitat
TALLER FINANCES ÈTIQUES
JOC DE ROL ETHICA
2n de batxillerat

RELACIÓ AMB LA PROGRAMACIÓ. CONTEXT. CONEIXEMENTS PREVIS.
Dintre del currículum del batxillerat social, a la matèria d’economia de l’empresa, als segon curs, s’inclouen els temes de inversió i finançament. Per tal de fer una reflexió més enllà de la racionalitat econòmica, s’han destinat tres sessions al joc de rol ethica que permet reflexionar sobre els altres criteris que s’haurien de tenir presents per decidir sobre la realització d’una inversió o la concessió del finançament: els socials i els mediambientals. Això lliga amb el currículum de la mateixa matèria a primer de batxillerat on es tracta la responsabilitat social empresarial. Altres conceptes previs que els alumnes ja tenen assolits per currículum són: les formes jurídiques, distingint perfectament entre una societat anònima i una cooperativa a nivell de finalitat, capital, òrgans de gestió,…també coneixen les funcions dels bancs i el concepte d’interès, rendibilitat,…
El grup està format únicament per sis alumnes i d’uns disset anys.

OBJECTIUS DEL TALLER
- Millorar la motivació del alumnat.
- Potenciar la interacció i el debat oral i escrit en el grup.
- Relacionar conceptes previs de forma global.
- Aprofundir en la reflexió econòmica des d’un punt de vista social.
- Plantejar-ne alternatives i decidir especificant els criteris.
- Introduir el concepte de banca ètica.

DESENVOLUPAMENT DE LES SESSIONS
PRIMERA SESSIÓ
Els alumnes relacionen al sistema financer com a intermediari entre les inversions i el finançament, presentant així el joc com a lligam entre els temes tractats.
Després d’obrir el joc (imatge 1) varem deduir entre tots la finalitat de les peces i intuir les normes. (Anecdòticament es va crear molta agitació amb l’empresa del Marroc que pensaven era de marihuana). Es van distribuir els papers entre famílies i bancs. (Imatges 2 i 3) A la pissarra es van anotar els ítems que pensaven puntuaven al lloc. Així van deduir ells sols que puntuarien els criteris social, econòmic i ecològic i quines serien les accions que per ells podrien provocar puntuació positiva o negativa (imatge 4). En resum serien les següents:
SOCIAL
POSITIU: Ajudes, tenir principis o moral, crear llocs de treball, complir les mateixes lleis que a Europa.
NEGATIUS: Explotació infantil i explotació en general
ECOLOGIC
POSITIU: Respectar el medi ambient, fer servir maquinària que no contamini,...
NEGATIU: Avocar residus al riu, sobreexplotació, desforestació,...
ECONOMIC
POSITIU: Grans beneficis i/o interessos
NEGATIU: Pèrdues
Finalment van contestar a unes preguntes per escrit perquè volia una reflexió individual, sense influències. Les qüestions eren:
Com a bancs,
1. Disposareu de l’estalvi de les famílies, que espereu obtenir?
2. Com a societat, què penses que s’hauria de fer amb aquest estalvis?
3. Qui penses que guanyarà el joc com a família? I com a banc?
A les famílies només els canviava la primera pregunta
1. Anireu al banc amb els vostres estalvis, que espereu obtenir?
Les respostes no es van comentar a classe perquè després del joc tenia intenció de fer-hi de semblants i analitzar les diferències.

SEGONA SESSIÓ
Es va desenvolupar la primera ronda. Es va parlar de la idoneïtat o no de les puntuacions, de la sensació que els produïa el descobriment d’on s’havien ficat els seus diners i van valorar que la aleatorietat els resultava excessiva, altres pensaven que els jocs són així. Alguns havien fet servir la estratègia de invertir en cooperatives, rebutjant la possibilitat d’obtenir beneficis (o pèrdues) econòmiques i no entenien per què també d’aquesta manera tenien puntuació social o mediambiental negativa. Van deduir que no perquè fos cooperativa era necessariament bona, que havien de tenir més cura de que feien amb els diners. (Imatges 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13)

TERCERA SESSIÓ
Van realitzar altre ronda, ja veien millor el risc (social, mediambiental i econòmic) en cada tipus d’empresa, van ser més reflexius tot i saber que l’atzar és un component important al joc.
Es van establir els guanyadors, que havien estat, en gran part, les persones menys arriscades, o almenys aquesta era la seva sensació. (Imatges finals 12)
A casa van contestar a les següents qüestions:
1. Què t’ha aportat el joc?
2. Què esperes dels teus estalvis?

QUARTA SESSIÓ
Es va reflexionar en conjunt sobre les respostes. Les conclusions més importants van ser que havien tingut un exemple pràctic sobre que passa després de deixar els diners al banc, que a pesar de que hi havia molta aleatorietat veien la part de responsabilitat que ells tenien en els esdeveniments, que les decisions individuals sumen decisions socials, globals.

CONCLUSIONS
Els objectius s’han assolit i personalment trobo molt interessant el fet que abans de jugar les respostes a les preguntes 1 (què esperes dels teus estalvis) i 2 (com a societat, què s’hauria de fer amb els teus estalvis) eren totalment diferents, es a dir, el que esperaven dels seus estalvis era rendibilitat econòmica i el que esperaven socialment dels seus estalvis eren beneficis socials i mediambientals, com si fossin coses diferents. Després de jugar la resposta a què esperes dels teus estalvis era econòmica, social i mediambiental, havien pres consciència de que la suma de les seves decisions individuals són decisions socials, globals. La seva valoració és molt positiva.

 
Estàs aquí:Home Primera pàgina Taller de Finances ètiques